dissabte, 30 d’abril de 2011

La Fira de la Terrissa

Ja és el segon any que hi anem. M’agrada passejar pels carrers, un dia solejat com avui, i veure tot d’artesanies feta amb terrissa tradicional i ceràmica. La Fira se celebra cada any per aquestes dates a La Galera, un poble veí de la comarca del Montsià on es reuneixen terrissaires i artesans vinguts d’arreu de les comarques catalanes i de l’estranger que exposen els seus productes al públic.




Com no és d’estranyar no feia pas falta la presència de la nostre ciutat, concretament estava representada pel Taller La Moixera de Jaume Vilà Bertran que portava un ampli repertori de les seves creacions: coolers, per mantenir el vi i cava fresc, utilitaris de gres, gerros, setrills i altres objectes per la cuina. Jaume Vilà a part de realitzar regals i utilitaris, també realitza treballs d’obra pública, entre altres, va ser l’encarregat de la reconstrucció de la font del Lleó del passeig de la Boca de la Mina i peces de restauració de l’escola on vaig estudiar, l’Escola de Mare de Deu de Misericòrdia (Maria Cortina).


Pel que fa a mi, no m’he pogut estar de fer alguna compra: peces de bijuteria artesana per uns regalets i unes arracades per a les meves orelles...com molts que em coneixeu diríeu...aquestes em faltaven! 

dilluns, 25 d’abril de 2011

La meva mona de Pascua

Arribat el dia, toca mona! La meva mona, possiblement si li regalessin a algú trobaria que no és res de l’altre mon, fins i tot, trobaria que és una de les mones més soses que et podrien regalar, però per a mi, és la millor mona. La mona que em regala la meva mare, com cada any i, com ja feia la meva padrina, la meva àvia, la mona de “Cala Poy” feta per a mi amb una figura de crocant.

La Confiteria Poy o com se sol dir més comunament “Cala Poy” és una de les pastisseries més arrelades a la ciutat i amb dates tan assenyalades com la Pascua quasi es fa quasi impossible poder entrar. Pastes dolces, salades, pastissos i mones, tot està deliciós!   
La meva mona té la particularitat de que no té res. No té fruita confitada, ni xocolata, ni plomes de colors, només ou filat, un munt de muntanyetes de mantega i 2 flamets,  l’interior està fet del típic coc amb una línea també de mantega i, al mig, una Kitty petiteta. És genial!
Mireu, mireu...





Sant Jordi

Des de fa temps que considero d’una gran injustícia aquest intercanvi de rosa per llibre, perquè? És que les dones no llegim? És que quan Jordi va salvar la princesa aquesta li va correspondre amb un llibre? Si no recordo malament la cosa no va anar així. Així doncs, jo estic a favor del llibre per llibre i, si s’escau rosa per rosa, cosa que, em garanteix tenir les dues coses.
Com cada Sant Jordi, La plaça Mercadal s’omple de multitud, de carpes i de polítics. Aquest any però, és diferent, aquest any hi he pogut anar a les 10 del matí, és dissabte i....sembla que plourà...
Cada any intento estar informada de les novetats, crítiques, premis i fins i tot tinc clar quin títol regalaré i quin voldria per a mi...aquest any no, aquest any vaig a segues, fins i tot, no estic convençuda de que me’n hagi de comprar cap, però és Sant Jordi i, per Sant Jordi toca el llibre i la rosa, i no pas el CD! Així doncs, decideixo endinsar-me en el món dels llibres.
Primera parada: la Galatea, 2 pisos, taules, prestatgeries, muntanyes de llibres, novetats, “best sellers”, “Los 100 trucos para adelgazar”, Barça, Barça i més Barça, i gent, que a mesura que van passant els segons es va multiplicant...no ho tinc clar....
Segona parada: La Plaça Mercadal. La veritat és que el dia no acompanya, esta núvol i amb ganes de ploure, la gent s’amuntega damunt de les parades, tot i que, al ser d’hora,  encara pots veure alguna cosa...el problema és que no se que he de trobar.
Tercera parada: Abacus. Decidim escapar de la tradició i anar a buscar sort directament a la font, així que, pugem fins a la 2a llibreria més gran de la ciutat, ens i tirem hores fins que decidim que aquest any no ho hem fet bé. Comprem dos llibres de cuina i per a mi, “Juliet” el llibre que, segons diuen, està considerat el “Codigo Da Vinci” per a dones. Ja veurem...
Tercera parada: Plaça Mercadal. De nou, i ara si, decidim invertir els últims minuts destinats a la diada al rovell de l’ou. Unes roses, unes fotos per immortalitzar el dia i cap a dinar. De camí cap a casa encara passem per dues llibreries més: La Gaudí, on no hi cap ni una agulla i l’Araceli, que tot i estar d’obres té la paradeta al carrer.

La plaça Mercadal vista des del Restaurant Gaudir




La rosa molt bonica, el llibre ja us diré que tal...



dimarts, 19 d’abril de 2011

L'aniverari de la Sofi

Un aniversari i un sopar ple de cosetes per explicar.... 
El dissabte, coincidint amb el primer clàssic, vam anar d'aniversari, la Sofi celebrava els seus 29 anyets. Així doncs feia falta un pastís! 
Vam decidir anar sobre segur: Un Russ del “Colmado Baró” faria el fet de bon grat. 
El Russ és un pastis boníssim on l'ingredient principal són les avellanes de Reus, el fruit sec per excel·lència a les nostres terres. Us recomano que el proveu, passa sense gana, tan a l'estiu com a l'hivern, és un postre deliciós i com a pastís d’aniversari fa el fet.
Però ens faltaven unes bones espelmes!!! Ja sabíem d’altres aniversaris que a “Cal Padreny”, una de les pastisseries de la ciutat de tota la vida, venien unes espelmes gegants amb el número, super xules! Així que vam decidir anar a provar sort. Faltava el 9! Però ens van donar una solució que em va encantar! Espelmes de xocolata! Tenen tots els números i el millor de tot és que es poden menjar i estan boníssimes!
Però les sorpreses encara no s’havien acabat. A l'arribar a casa la Sofi ens estava esperant un croissant enorme! Els fan a “Cal Llengüet”, un forn de pa també molt conegut de la ciutat, on en fan per a tots els gustos: de xocolata, de pernil dolç i formatge o, com el nostre, de pernil dolç, formatge, enciam, tomàquet i olives i, per aquells que prefereixin el típic croissant també el pots demanar sense res, i menjar-te un super croissant! Això si, ull amb les calories! Us ho recomano per a compartir.

Us deixo unes imatges perquè aneu fent boca


El Super Croissant!!!


Espelmes de Cal Padreny i Rus del Colmado Baró 




FELICITATS SOFI!!!

Benvinguts a l'Aparador de Reus

Com segurament us ha passat, resulta difícil començar a escriure en un full en blanc, tot i tenir molt clar el que vols fer i el que vols dir, sempre és fa complicat començar alguna cosa. I, com s'acostuma a dir, les coses és comencen pel començament, així doncs, començaré donant-vos la benvinguda a l'Aparador de Reus, on espero poder compartir amb tots vosaltres tot allò que vagi descobrint, que m'impressioni, que m'agradi i m'entusiasmi, curiositats i coses interessants que ens ofereixen els comerços de la nostra ciutat a partir de les meves pròpies vivències. 
Passant per la moda, la gastronomia, la llar, els serveis i tot allò que forma part de la nostra vida quotidiana, a Reus, ho podem trobar tot.