divendres, 6 d’abril de 2012

La mona de la mare


La meva mare és una d’aquelles persones privilegiades que després de molts anys, encara per aquestes dates rep una trucada de la seva padrineta, com li diu ella, dient-li que pot anar a recollir la mona. Una trucada que espera ansiosa i plena d’il·lusió. Quantes persones poden dir que encara als 50 i tants, poden menjar-se la mona d’algun dels padrins, si ara la majoria de joves prefereixen diners, o algun altre tipus de regal, i els que són més grans ja no donen importància a aquestes coses...
Com si es tractés d’una joveneta de 7 o 8 anys, la meva mare va a buscar-la, des de ja fa temps, a la Pastisseria La Pastoreta on la padrineta ja l'ha seleccionada amb cura, deteniment i gust, intentant que la mona a part de bona, agradi a la seva fillola. Durant els anys, la padrineta ha anat seleccionant diferents tipus de mona, que si melmelada, que si xocolata, que si nata, però últimament es tractava d’una gran peça de xocolata que a casa, no només ma mare l’esperava amb deliri... Aquest any, a la mona porta una mica de tot: ben plena, amb una figura de xocolata molt futbolística, decorada, com és tradició amb plomes i pollets, i embolicada amb cel·lofana unida amb un gran llaç.

La Pastisseria La Pastoreta, és una d’aquelles pastisseries de Reus, de tota la vida. Regentada per una mare i les seves filles, que són tot amabilitat. La mare, la Gemma, una senyora entranyable, amable i dolça com els seus pastissos atén i assessora amablement a tot aquell que entra per la porta, del número 6 del Carrer Antoni Bofarull, per oferir-nos els seus productes, molts dels quals també trobem a la pastisseria-cafeteria que tenen al Passeig Prim, 29, regentat per les filles.
Fa ja alguns anyets, que vaig organitzar una festa i algú em va recomanar aquesta pastisseria pel càtering, i la veritat és que va ser un gran èxit! Una varietat increïble, bona presentació, d’una molt bona qualitat i la relació qualitat-preu, més que bona. La veritat és que val la pena recomanar aquesta pastisseria ja sigui per mones, coques, o per un bon assortiment de dolços i salats per a una celebració, perquè et deixa en molt bon lloc.
Us la recomano!




2 comentaris:

  1. Com tu dius com molts joves diem que no a una mona... Ta mare pot continuar gaudint d'això!!!

    Quina bona pinta!!! Nyam nyam

    ResponElimina
  2. JO SON DE LES QUE TINC LA SOR DE TENIR PADRINA, I LA SORT QUE LI PUC RECLAMAR...."PADRINETA, JO VULL LA MONAAAA, PLENA DE PRESECS CONFITATSS" M´ENCANTA LA TRADICIIO,
    COIA SOLA

    ResponElimina