dilluns, 19 de novembre de 2012

Revivint la història del Fortuny, un viatge de 130 anys al passat de Reus


El divendres passat, en plena Ganxet Pintxo, com de ben segur sabeu, es va celebrar el 130 aniversari de la inauguració del Teatre Fortuny de Reus, d’una forma ben singular. El fet de reviure i formar part de la història de la nostra ciutat en un acte perfectament organitzat per Bravium Teatre, era una cita obligada i com a reusenca, ex-treballadora del propi teatre i persona que s’apunta a un bombardeig, no m’ho podia perdre.
D’aconseguir els més de 500 vestits de finals del Segle XIX, també se n'encarregava Bravium Teatre, una tasca gens fàcil, i d’entre ells el meu, i aquí és on m’he de sincerar: no vaig tenir massa sort en l’adjudicació... n’hi havia de molts tipus, molts colors, de més bonics i de més lletjos però....de ratlles! De ratlles només un, el meu! La veritat és que em va sobtar , al meu ideari imaginatiu no hi tenia pas posades les ratlles en un vestit de color marró, però en fi, era el que m’havia tocat, i segur que aquell 16 de novembre de 1882 també n’hi va haver per a tots els gustos, però tots, igual que en aquesta ocasió, incorporaven els elements de la moda femenina de l’època: la cotilla, el polissó, les faldilles llargues acompanyats dels petits barretets, i els tocats amb plomes i flors, els guants i els complicats pentinats. Tot en un conjunt símbol d’elegància i sofisticació, on és considerava ideal la imatge de la nina de porcellana : una pell pàl·lida, amb un lleu rubor. 
Al meu parer, el que realment és rellevant és que no tan sols les més de 500 persones que vam tenir la sort de participar en aquest acte en varem ser partícips, sinó que Bravium Teatre va aconseguir que molta, moltíssima gent de la ciutat hi participés d’alguna manera o altra:  Perruquers pentinant-nos, maquilladors maquillant-nos, merceries proporcionant puntetes, llacets i cintes de ras, amics i familiars deixant-nos complements, ajuntant-nos a encabir-nos en aquells complicats, pesats i ajustats vestits de l’època, acompanyant-nos fins a l’entrada del propi teatre i fent de fotògrafs no oficials, i tota una munió de ciutadans concentrats a la Plaça del Prim que no es van voler perdre l’espectacle i que ens demanaven si ens podien fotografiar i fins i tot, ens donaven indicacions de com ens havíem de posar per sortir millor a la fotografia.

Els encarregats de donar forma al meu cabell per a l'ocasió van ser l'equip de El Meu Secret encapçalat per Raul Arroyo, que sabien prou bé quin tipus de pentinat era el més apropiat per aquell moment: un recargolat i complicat recollit del tot retro molt ad hoc a la meva indumentària. I, la Cori de Makeart va ser l'encarregada de empal·lidir-me saludablement. Realment, tota jo semblava d'una altra època.






I hores més tard, el viatge en el temps començava a la Plaça de Prim, quan l'encaix, les perles i els barrets de copa del 1882 s'entremesclava amb la multitud espectant del Segle XXI.  




I un cop dins el Teatre, la imatge era realment l'esperada, ja ens trobàvem en ple 1882 a punt per gaudir d'una excel·lent interpretació de l'Òpera Faust per part de l'Orquestra Camera Musicae i els cantants Miquel Cobos, Marc Pujol i Marta Mathéu. 




I després...el fi de festa al Círcol: un aperitiu, el discurs del promotor i organitzador de l'acte Jaume Amenós, president de Bravium Teatre...


...el pastis d'aniversari i el ball. 



El 16 de novembre de 1882 a Reus es va fer història, i aquest divendres, 130 anys després, revivint aquell moment de glòria i esplendor, la població de la ciutat ha tornat a fer història en un context que malauradament no té res a veure. Sinó fos per la incomoditat de la indumentària, potser si que valdria la pena quedar-se en aquella època.... 



Enllaços relacionats: 

Diari de Tarragona – Un homenaje de época al Coliseo

______________________________________________________

Ara pots seguir L'Aparador de Reus per Facebook i Bloglovin'

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada