dimarts, 30 de setembre de 2014

El Vermut de les Coris


A aquestes alçades i després de tot el rebombori mediàtic que s’ha produït, poc més puc afegir jo respecte el Museu del Vermut, l’únic de la seva espècie al món, situat a la nostra ciutat, Reus. Doncs bé, el poc que puc aportar és la meva visió com a simple clienta del local que ha tingut el plaer de visitar-lo i prendre-hi alguna cosa, concretament, un vermut.
Doncs bé, la inauguració oficialíssima del Museu del Vermut va tenir lloc el passat diumenge 31 d’agost, i nosaltres l’endemà, el primer dia que obria al públic, ja hi vam voler anar. El Bar-Restaurant-Museu del Vermut està ubicat en un bonic i restaurat edifici d’estil modernista, creació de l’arquitecte Pere Casellas al C. Vallroquetes, 7. El Museu en si, és obra de l’empresari i col·leccionista Joan Tàpies Cors que des dels 25 anys fins ara ha acumulat i crear així una col·lecció única de la que ara podem gaudir tots. Una col·lecció perfectament exposades en aquest espai únic: botelles, botelletes, etiquetes, documents, cartells i material publicitari i promocional de més de 1800 marques de vermut de més de 50 països de diferents parts del món.
A l’entrar trobem la zona del bar, seguidament si caminem cap a l’esquerra ens trobem amb un pati interior descobert ple de tauletes i il·luminat amb unes girnaldes de làmpares de filaments. Tot amb d’una estètica que ens recorda els temps d'abans, però amb encant i alhora acollidor. 




Si seguim avançant, entrem dins l’edifici contigu on hi ha ubicades les 4 sales principals, decorades i denominades per cada una de les principals marques de vermut. A la planta baixa, la Sala Martini.
Si pugem les escales ens trobem amb una paret repleta de cartells publicitaris de tot tipus, de tota mida i d’infinitat de marques de Vermut. Seguidament trobem un passadís amb vitrines amb altres objectes com cendres o cotxets de joguina, en un costat, i vistes al pati inferior a l’altre.




És d’aquest passadís que podem accedir a les altres 3 sales restants: La sala Miró Salvat, la Sala “Iris” De Müller i la Sala Yzaguirre, al meu gust, la més emblemàtica, potser degut als elements decoratius que aporten més notorietat que els que trobem a les altres sales.  

Sala Miró

Cartell Original del Vermut Miró - Sala Miró

Sala Iris De Müller
Sala Yzaguirre

Sala Yzaguirre

No cal dir que la decoració de tot el local està formada en gran part per les peces que al mateix temps formen l’exposició: Vitrines repletes de botelles i parets repletes de cartells, tots referents al Vermut, tot i que trobem altres elements de decoració situats per les diferents sales i a la pròpia carta, com per exemple, les lletres gegants que trobem a la sala Yzaguirre, una original creació de 27lletres, o frases celebres relacionades amb aquest licor com l’ agitado no revuelto de James Bond o la Me gusta tomarme un vermut. Dos como mucho. Después del tercero, estoy debajo de la mesa. Después del cuarto, estoy debajo del anfitrión de Dorothy Parker. Un espai totalment singular, que ha sabut mantenir l’encant del lloc, i que us recomano visitar.






Pel que fa a l’oferta gastronòmica, ja s’han creat opinions de tot tipus, jo em quedo amb les vegades que hi he anat, que han sigut satisfactòries. El Museu del Vermut és un lloc excel·lent  per anar-hi a prendre un vermut, només faltaria!!! Trobem una oferta molt àmplia, amb vermuts d’aquí i d’importació...no us els acabareu! L’altre punt a destacar és la recuperació d’un tipus d’aperitiu que amb el temps s’ha anat perdent: la llauneria. Una llauna d’escopinyes, de musclos o de caragols, entre moltes altres per escollir. Tot i això, no deix de ser un bar-restaurant així que trobareu des de la clàssica tapa de patates braves o de croquetes, a plats més complerts. Crec que si encara no ho heu provat,  l’opció més encertada seria demanar plats per compartir, o almenys això és el que us puc recomanar de primera mà.






L’últim punt que vull destacar és la creació i comercialització d’un nou vermut: “CORI”. Un vermut negre marca pròpia que podem adquirir al mateix restaurant per 4,5€. Un vermut amb una connotació molt reusenca, que a mi m’ha servit per regalar el dia del seu sant a les meves misericòrdies particulars: la Koya i la Cori, i em sembla que regalar-lis el seu vermut va ser un regal prou encertat...que us sembla a vosaltres??



_____________________________________________

Pots seguir L'Aparador de Reus a

1 comentari:

  1. Bona crònica xateta. Ho veus com et llegeixo????? M.

    ResponElimina